En Valencia la Llamamos Barca o Barca Valenciana, tal como la describió el escritos Blasco Ibañez o la pintó Sorolla (ambos Valencianos).
Pero en otros riberas se conoce como “Bot”, “BotMallorquí o Bot Balear”, “Barquilla” en Canarias, etc. Denominaciones de una barca de Vela Latina de aproximadamente unos5 metros de eslora.
Con el permiso expreso de Bernat Oliver del Club Náutico Cala Gamba (Palma) y con su inestimable colaboración como investigador. Bernat Oliver ha dedicado gran parte de su vida a la recuperación de la Vela Latina.
En el caso del Bot, afirma que quedan menos de 50 barcas en Mallorca y parte de ellas deterioradas. Que urge su recuperación.
Pasamos a exponer su fiel descripción y terminología marítima Mallorquina.
El bot
La segona tipologia de les embarcacions anomenades menors -segona pel que fa al nombre d’unitats que queden a Mallorca (1), és el bot mallorqui,
que certament té notables diferències amb el bots que trobama Menorca,
a Eivissa o a Formentera.
El bot es constitueix en una tipologia ben definida dins la que diferenciam dues classes: els cobertats, dotats de coberta i els que no en porten, els
descobertats o també coneguts com a bots destapats o sense coberta.
Es tracta de la mateixa tipologia d’embarcació, però amb diferències que vénen donades per canvis morfològics derivats principalment dels
requeriments estructurals necessaris per a portar o no coberta, i que tenen consequències en l’eslora, l’aparell i l’ús que se’ls hi dona. Però la
principalcaracterística del bot mallorquí, balearen general podrím dir, ésla seva popa de mirall, plana, i a proa, laseva roda, que no porta capellet
que, ben a diferència dels llaüts, no sobresurt de la regala més que unsquants centímetres.
1
Els bots cobertats estan dotats d’una coberta que s’organitza al voltant d’una cossia que pot tancar-se amb el sistema antic de quarters o amb el
sistema ja més modern, de portes.
3). Botcobertat As (Palma, 1954). Portada del libro Manual de Vela Llatina de BernatOliver .Edicions Documenta Balear.
L’eslora habitual dels bots cobertats està compresa entre els vint i els vint-i-cinc pams, tot i que existeixen algunes poques unitatsque arriben alsvint-i-set i als vint-i-vuit pams, cabinats alguns d’ells.
A Mallorca aparellen vela llatina amb un floc i en alguns casos, mitjana, que sol ser llatina.
Al nord de l’illa,principalment a la zona d’Alcúdia Pollença la mitjana sol ser tarquina,
(2) No s’han d’ignorar els aparells de cangrea i guaira, molt populars aMallorca i Eivissa en determinades èpoques i àrees geografiques.
Tots els bots porten rems, amb un o dos ordres per banda i alguns,principalment els d’eslores per damunt dels vint pams, porten motorinterior. En els anys noranta quan es va revifar la febre per les regates tots elsbots de competició eliminaren els seus motors i segellaren el pont del’hèlix a fi de recompondre les línies d’aigua originals.
Alguns eliminaren també les mares , el dipòsit, el tub d’escapament, i molts altres complements, en un procés invers al que havien patit dècades enrere quan es motoritzaren.
Està bé que ens detinguem uns segons en fer aquesta reflexió: els bots, itots els vaixells que foren dissenyats i construits amb anterioritat a la invenció del motor, presentaven unes línies d’aigua pensades, dissenya-des, per a navegar d’una manera determinada. L’increment de pes com a consequència de la incorporació del motor i els seus components i, per tant, l’enfonsament del buc, és sens dubte un factor que mai no varen pre-veure els constructors. Aquest enfonsament provoca que els bucs velers readaptats deixin de navegar en les seves línies d’aigua originals amb les que foren dissenyats.
Els bots sense coberta, també coneguts com a bots destapats no pre-senten cobertada més que la proa i la popa(paramoles). No tenen, per tant, cossia. La seva eslora habitual oscil la entre els desset i els vint pams i el sistema de propulsió que fan servir és el rem, per la qual cosa presen-ten en el seu espai central un o més bancs per a vogar i un o més ordres d’escalameres per banda. Alguns pocs d’aquests bots han muntat una vela latina desoint la dita «bot sense coberta, tomba oberta».
4 Moltes d’aquestes barquetes han servit bé com a embarcacions auxiliars en diverses activitats professionals i encara en podem trobar un o dos en algun port de l’illa fent aquestes feines.
Però, en general, el bot destapat es troba força amenaçat perquè aquestes barques han estat substituïdes amb facilitat pels bots de plàstic, més econòmics i pràctics en la majoria de funcions.
Precisament la construcció d’aquests bots de fibra es inspirar en els bots de fusta originals dels quals en copiaren les plantilles.
Actualment no en queden més d’una desena d’aquests bots desta- pats, a Mallorca, la majoria d’ells en molt mal estat.
(1 ) En l’actualitat (2018), queden a Mallorca una cinquantena de bots cobertats dels quals no tots es troben en bones condicions de conservació.
(2 )La tarquina és una vela cangrea, trapezoïdal, molt alta de baluma i baixa de caiguda. Sembla que la introduiren els anglesos a Menorca i d’allà passà al nord de Mallorca
(Alcúdia i Pollença).
Este artículo es autoría del investigador y navegante a Vela Latina: Bernat Oliver Font, y forma parte del libro del que es autor “Manual de Vela Llatina”.
Publicado en esta Web con permiso expreso del mismo.
5
